On alter Natal l’è chi vesin
e intant nun diventom vecc,
però incoeu ritornom piscinin
e in del ricord te vegn a ment
quand i Natal eren pussee frecc
e i noster coeur pussee innocent
E gh’è passaa domila ann,
ma Lù ‘è semper on Piscinin
pover in canna, con nient in man,
vegnuu giò per ona improvvisada
e anca s’el g’ha do gambettin
el cammina innanz a fà la strada.
L’è minga facil stagh adree.
Ghè quei che resten a distanza
o ciapen on treno che cor pussee
e poeu finissen denter on abiss.
Ma gh’è on loeugh de la speranza
chi al presèpi, quest l’è l’inidirizz.
Come brillen i ges a mezzanott!
Ghe va anca chi l’è mai andaa,
e in tavola se fà mancà nagott
per stà coi parent in compagnia.
Poeu, pian pian, come l’è rivaa
el dì de Natal el scarliga via.
Ma el lassa denter come ona pas,
ona robba inscì dolza e moresina,
che gh’è pù nient che te dispias.
E se doman la vitta la intristiss
regordes anmò del Piscinin
basta cercal …al solit indirizz.
GIOZ - Dicember 2007